Els periodistes sempre menteixen

Avui parlarem de com els periodistes d’aquest país usen de manera habitual titulars capciosos per aconseguir cridar l’atenció sense importar-ne les conseqüències. Com acabo de fer jo .

Com a exemple d’aquest fet, referiré als titulars apareguts a la premsa a principis d’aquest mes de juny de 2023 referents a la nul·litat d’un acomiadament en què el treballador havia estat gravat realitzant tasques de jardineria al jardí de casa per part d’un detectiu privat.

Titulars publicats

Els quatre campions:

“El Suprem adverteix les empreses: no poden enviar detectius a espiar treballadors de baixa a casa seva” Eldiario

“Les fotos d’un detectiu no valen en cas d’acomiadament si són dins la casa” La Sexta

“El Suprem declara il·legal l’espionatge d’una empresa a un empleat de baixa” Públic

“El Suprem declara il·legal espiar treballadors de baixa laboral a casa seva” deia.eus

Les inexactes

“El TS considera il·lícites les fotos que un detectiu va fer a un treballador de baixa fent feines al jardí de casa seva” Confilegal

“El Suprem declara il·lícites les fotos que un detectiu va fer a un gallec de baixa treballant al seu jardí” La Veu de Galícia

“El Tribunal Suprem considera il·lícites les fotos que un detectiu va fer a un treballador de baixa fent feines al jardí de casa seva” LegalToday

“El Suprem considera il·lícites les fotos que un detectiu va fer a un treballador de baixa cuidant el jardí de casa seva” Diario de Sevilla

“Són inadmissibles les fotos que un detectiu va fer a un treballador de baixa fent feines al seu jardí” TheDigitalLaw

La meva opinió sobre aquests “periodistes”

Els quatre campions menyspreen els fets i la realitat a l’hora de redactar els seus titulars, busquen el simple escàndol i que el “treballador indignat” doni al clic. O millor encara, que ho comparteixi sense llegir. Per què llegir i informar-se si pots opinar?

És més, per què s’ha de llegir el redactor la sentència si total no l’entendrà i es pot inventar alguna cosa sobre la base dels resums del que li sona haver llegit en altres mitjans i el seu públic actuarà igual?

Els detectius necessitem una titulació i una certificació professional, sense poder fer servir becaris a 300 euros per redactar-nos escrits, ells també?

Sobre les “inexactes” comentar que entenc que l’espai és limitat i que un titular no dóna per entrar al detall. Els titulars no són per explicar sinó per enunciar-ne un contingut. Tot i així podrien esforçar-se i intentar treballar-se el titular una mica més. Aquí van uns suggeriments:

“En aquesta sentència s’ha anul·lat la prova del detectiu, descobreix per què!”

“El TS anul·la la prova d’un detectiu per no acreditar que ha estat obtinguda de manera lícita”

De vegades cal treballar-se una mica més les coses i pensar en les conseqüències dels nostres actes, siguem detectius, periodistes o tinguem qualsevol altra professió. Al final tots els treballs, siguin quins siguin, acaben afectant tercers.

Els detectius sí que poden gravar investigats al jardí de casa seva.

Hi ha nombroses sentències sobre això, i el que fa especial a aquesta és que el Tribunal considera que no ha estat degudament acreditat que les imatges han pres sinó des de l’exterior i que la distribució o manca de barreres visuals d’aquest jardí no feia que hi hagués una expectativa raonable d’intimitat.

Així ho afirma en aquest paràgraf la clau del resultat d’aquesta sentència:

“no consta que, en aquest supòsit, el jardí del treballador fos visible per a qualsevol que pogués passar per la seva proximitat, ni que no hi hagués murs, tanques o tanques de qualsevol naturalesa que dificultessin la visibilitat des de l’exterior”

Aquí rau la diferència entre aquesta i altres sentències sobre això i és el que fa que no sigui incompatible amb la infinitat de sentències en què s’admeten proves similars.

Com acreditar que s’ha obtingut des de l’exterior?

A la nostra agència, quan hi ha una imatge o enregistrament en vídeo, de l’investigat en jardí, balcó o similar ens regim per dues regles:

Si no és imprescindible no la posis.

És el criteri de necessitat. Si ja tenim prou acreditat el que necessita el client en altres enregistraments o fotografies, simplement no les posem a l’informe per no ser necessàries.

Si són necessàries acredita-ho convenientment.

Quan no hi ha cap altra manera menys invasiva de demostrar la conducta que necessitem, deixem ben clar en fotografies i vídeos que aquestes imatges han estat preses des de via pública, sense escalaments, i que són visibles per qualsevol vianant que passegi per la zona, per la qual cosa no hi ha una expectativa d’intimitat raonable.

A nivell gràfic és realment senzill, amb fer una fotografia des de l’altra vorera del carrer on hi hagi una línia de visió directa i normal, ja ho tens acreditat. A partir d’ara potser inclouré un enllaç a Street View de Google o una captura de pantalla des d’aquí perquè hi ha un mitjà addicional de contrastar la veracitat del que s’ha afirmat.

Suggeriments per als periodistes manipuladors

De bonus us deixaré un parell més de titulars que, sense ser falsos -cosa que potser ni valoreu- us poden ajudar a aconseguir més clicks:

“Soci del Reial Madrid es cura d’un càncer”

“Vacunat del Covid resulta agraciat amb la Grossa de Nadal”

“Li toca la primitiva i al cap de poc mor la sogra”

“Després de beure una Coca Fola té un accident de circulació”

“Troben bitllets de 20 euros tirats a terra de València”

Ale, periodistes de segona, si us ha agradat doneu-li al like, subscriviu-vos i compartiu-ho amb els vostres cunyats. Algú recorda el tema de contrastar la informació?

Una salutació,